L'olivera d'Hebron

A les terres dels voltants d'una església ortodoxa d'Hebron hi ha una olivera que morí a l'entrar els jueus a Hebron. Pel que ens va explicar l'àrab que s'encarregava d'aquelles terres, havien estat cuidades per la seva família al llarg de la història, però en entrar els jueus a la ciutat els van prohibir l'entrada a les terres quedant així descuidades, de tal manera que l'olivera morí.

Aquesta olivera, va continuar explicant-nos, era on l'Abraham i la Sara havien concebut al seu fill Isaac.

Aquesta breu història no és més que un altre símbol del poc mirament que tenen els Israelians cap als altres, cap als que ja estaven allà. No és la història bíblica el que dona sentit al fet, si no el sentiment d'impotència que va experimentar la família quan no van poder cuidar l'olivera.

Hàndala, per Naji al-Ali

Naji al- Ali va ser un dibuixant que representen la dificultat de la vida dels refugiats.

Expulsat de la seva terra anant a parar al camp de refugiats de Ain al- Hilea, a l'any 48 en 10 anys. En aquesta edat, a la que va haver de marxar de la seva pàtria, va dibuixar un nen d'esquena que va anomenar Hàndala i que surt a les seves vinyetes com a símbol de la resistència palestina.

Naji Al-Ali va escriure: "El nen Handala és la meva signatura, tothom em pregunta sobre ell allà on vagi. Jo vaig donar a llum a aquest nen al Golf i li vaig presentar a la gent. El seu nom és Handala i ha promès al poble que seguirà sent fidel a si mateix. Em va atreure com un nen que no és maco, el seu pèl és com el pèl d'un eriçó que utilitza les seves espines com una arma. Handala no és gras, ni feliç, ni relaxat, o un nen mimat. Està descalç, com els nens de campaments de refugiats, i ell és una icona que em protegeix de cometre errors. Tot i que és aspre, que fa olor d'ambre. Té les mans entrellaçades a l'esquena com un signe de rebuig en un moment en que les solucions se'ns presenten la manera americana. "

Extret de la pàgina web de http://www.handala.org/ (És possible que hi hagi una millor traducció..)

El dibuixant va morir l'any 1987 per un atentat en el que es desconeix l'autor, però que hi ha diversos sospitosos, entre ells Israel.

El Mercat d'Hebron

Hebron és una ciutat situada a Cisjordania que encara és terra dels Palestina, en aquesta ciutat la democràcia no acaba de funcionar, ja que a les eleccions els seus habitants van votat al partit de Hamàs i actualment hi governa Al Fatah, el partit moderat al que, d'alguna manera, els israelians hi tenen una mica més de simpatia (sense passar-se, ja que Israel té presos polítics tan de Hamàs com d'Al Fatah i els tracten igual de malament).

Els ciutadans d'Hebron estan patint la invasió israeliana d'una manera molt descarada, doncs els colons israelians els "compren" les seues cases on han viscut tota la vida, cal destacar que moltes d'aquestes cases estan damunt de les botigues del mercat àrab on la gent d'Hebron hi va a comprar.

Com funciona aquest tipus d'invasió?

Els colons compren les cases dels palestins on a la part de baix hi ha les botigues, de manera que els nous inquilins de les cases fan la vida impossible a la gent que hi va a comprar, tirant pedres i altres coses per fer mal als que van a comprar, aconseguint amb això que moltes botigues tanquin i que els palestins marxin de casa seua.

Actualment, al sostre del mercat hi ha reixes, de tal manera que les pedres i altres coses no hi passen, per això els colons han passat a tirar àcid.

Que passa si un palestí no vol vendre casa seua?

Resumint, marxa a la força. És a dir, entren els soldats israelians a casa seua, li treuen els panys de del portes, de manera que hi poden entrar i sortir quan vulguen. Al final arriba un moment en que per a un palestí és normal entrar a la seva habitació i trobar a un soldat israelià fent la migdiada al seu llit.

Una família que es va negar a vendre casa seva de manera que els soldats israelians es van instal·lar. Un dia, jugant en un còctel monotof van matar a un fill de pocs anys de la família... un altre dia, quan la dona de la família anava de part, els soldats van negar la entrada de l'ambulància a la casa, per tal de que els metges poguessin assistir a la dona...

Que passa si un palestí es cansa de veure banderes israelianes damunt dels comerços i en despengen?

Com a principal tanquen el comerç de baix, després els del costat i quan troben al que ho ha fet el maten, el fan pres polític (en tot lo que això implica...)... Finalment, les tornen a penjar.

Uns colons israelians s'instalen a casa d'uns palestins

Com que la idea d'actualitzar el blog durant el viatge ha estat un desastre, aprofitaré el blog a partir d'ara per a anar explicant petites parts del viatge que poden ser d'interès i que mostren la colonització israeliana. Tot i això ho hauré de fer a poc a poc, ja que d'aquí poc tinc un examen.

La primera actualització després del viatge la utilitzaré per a explicar el primer abús per part dels israelians que vaig poder observar.

Ja fa uns dies que va sortir per la televisió que uns palestins estaven acampats davant de casa seva, ja que uns colons israelians s'hi havien instal·lat dintre, així que el primer dia del viatge els vam anar a veure. La casa estava situada a Jerusalem i la seva posició, juntament amb altres cases és d'interès per als israelians i la seva colonització de la ciutat.

En lo ratet que vam estar allà vam poder observar com els ocupes de la casa mostraven una actitud de superioritat cap a nosaltres i cap als palestins (pujats a dalt del terrat de la casa, fent-nos fotos, trucant mentre ens observaven, entrant i sortint de la casa, fent vídeos i dient alguna cosa que no vam arribar a entendre) que es va anar accentuant durant lo rato que vam estar per allà.

També, vam veure com els israelians tiraven les pertinences dels palestins que quedaven dins la casa a les escombraries (tot i que costa, a la foto de l'esquerra es pot observar a la foto, al fons hi ha un israelià amb una bossa ben plena dirigint-se cap als contenidors que hi ha darrere els cotxes).

Ja porto 3 dies a Palestina!!!!

Bones a tothom i saludos desde Palestina!!!!

Primer de tot demamar perd'o per tancar el blog durant uns dies, xo 'es k el fet de tindre'l obert podia donar problemes al crusar la frontera.

Eplicar... podrie explicar moltes coses, ja que en tres dies he viscut molt!!!! El primer dia pel mati va ser un dia de descans i turisme, xo per la tarda ja vam anar a visitar als palestins i palestines que estan acampats a davant del que era casa seua i acualment esta ocupada per colons israelians. La situaci'o va ser bastant tranquila, xo al final, quan ja marxavem la situaci'o es va complicar una mica, ja que el colons es van posar una mica amenacadors gravant-nos en camares i tenint una actitud prepotent.

El dia seguen, vam marxar cap a Hebron, ens vam instalar i uns palestins ens van fer una ruta per la part antiga de la ciutat on ens va explicar tot el que pasava per alla i co estaven vivint. (La fotografia que crec que hi ha posada si no ha passat res, es una mostra de la simpatia israeliana, la fotografia mostra una reixa que han posat el palestins d'hebron al seu mercat, per tal de que els colons que han ocupat les cases de dalt no els puguen fer mal amb les pedres i altres coses que els tiren). Seguidament vam anar a un camp de refugiats on ens van rebre amb els bracos oberts (va ser molt emocionant, de poc que no em cauen les llagrimes de la gran rebuda que ens van donar) , cal dir que la gent d'aki ens esta molt agraida per que haguem vingut i amb aixo ens sentim que a pesar de que tenen poc, ens ho donen tot.

Finalment avui hem anat a visitar una mesquita en la que el 60% 'es una sinagoga, a causa de que els israelies es van carregar gran part d'ella i amb aquesta "escusa" van construir la sinagoga al damunt. Tamb'e hem anat a tocar per la part antiga d'Hebron amb un gran public on la majoria eren nens que volien tocar el tabal, la gralla i ballar bastons.

Aki s'acaba la historia, dema si puc explicare una mica mes.

(Per cert, cal dir que aquest text esta escrit en presses i amb un teclat arab que te una accens raros... de totes maneres quan torne de palestina intenare explicar-hio tot amb mes detall i millor!!!!)

Vinga gent, RECORDS DES DE PALESTINA!!!!

Més informació sobre el viatge

És de molt agrair a tota aquella gent que m'ha parlat o m'ha escrit per dir-me que seguirien el blog, endavant, entre moltes altres coses. La veritat és que el fet de saber que el que estas fent pot servir per alguna cosa dóna més ganes d'escriure coses noves i com no, donar més informació.

Per a tot aquell qui no ho sàpiga marxo el dia 8 (arribant el dia 9 a Tel Aviv) i torno el dia 17 (arribant el mateix 17 a Barcelona). De totes maneres no serà dins al dia 10 que començarem a tocar per allà. Lo nostre programa és:

Dia 10: Quedarem a Jerusalem amb l'altra gent de la brigada bastonera (som unes 80 o 90 persones de diferents colles bastoneres de Catalunya i alguns músics que venim solts). Aquest dia anirem cap a Hebron o Halil.

Dia 11: Actuarem a Hebron al Children Happines Center.

Dia 12: Tocarem per Ramallah, l'actual capital dels Palestins.

Dia 13: Actuarem a Jerusalem (Aquesta actuació és la que potser té una mica de complicació, ja que nosaltres anem a tocar per als palestins i actualment Jerusalem és la capital d'Israel, aquest fet podria donar peu a que no es pogués tocar pel carrer, però en un principi i si tot va bé si que ho farem).

Dia 14: Toquem per Betlem i fem una actuació al Manager Square

Dia 15: Anem a Akko.

Dia 16: Tornem a Jerusalem (no sé si toquem pel matí a algun lloc).

Després, alguns ens quedem una mica més, jo només em quedo un dia més que segurament el passarem amb més gent per Jerusalem.

Cal destacar que durant aquests dies ens haurem d'adaptar a la cultura d'allà, ja que nosaltres el que volem és posar pau i no augmentar el conflicte, per això, també haurem de callar en situacions que si ens passessin aquí segurament ens queixaríem. Mentre estiguem allà no podrem participar en cap tipus de manifestació encara que sigui pacifista, ja que ens arrisquem a que ens deportin, a més, la nostra tasca és molt clara, anem a tocar i a observar. Amb això també ens és molt recomanable que durant els dies que passem a Palestina no beguem gens d'alcohol ni prenem cap tipus de droga (cosa molt fàcil per a alguns, sobretot la segona), perquè entre els palestins no està ben vist, ja no només per temes de religió, sinó perquè, segons tinc entès el tema de les drogues s'ha utilitzat en algun cas contra els palestins.

Aquí queda l'actualització d'avui, segurament aquesta setmana actualitzaré algun altre cop per a donar més informació que se'm vagi acudint durant la setmana.

Una petita introducció per a començar

Farà cosa d'un més que em vaig apuntar per anar a Palestina en la brigada bastonera que organitza la XEP (Xarxa d'Enllaç amb Palestina) com a percussionista.

L'objectiu d'aquest viatge no és només anar a mostrar una petita part de la nostra cultura a la gent d'allà, sinó que també es pretén que cada persona que vagi allà sigui un observador directe de conflicte que està passant i que, d'alguna manera, faci arribar el que ha pogut veure a altres persones. Per aquest motiu creo aquest blog, que serà el lloc on penjaré o intentaré penjar sempre que em sigui possible la informació que pugui obtenir.

Amb aquest blog també pretenc que tota aquella gent que tingui una opinió (igual o contrària) pugui opinar i dir la seva, tot i que no crec que tingui molt d'èxit, ja que hi ha molts blogs per aquestes xarxes i n'hi ha pocs que tinguin molta participació, però només que unes poquetes persones el llegeixin ja hem dono per satisfeta, perquè tot comença per les petites coses.

Finalment deixo uns enllaços que donen més informació sobre la brigada on vaig i la XEP:

http://brigadabastonerapalestina.wordpress.com/

www.xarxa.palestina.cat/

http://www.xarxapalestina.org/